Plaça Major i antiga Casa de la vila

La Plaça Major d’Arbeca és un espai de gran valor històric, social i cultural que es troba al bell mig de la vila closa, entre l’antic portal de Sant Joan, principal entrada a la població, i l’antiga església de Santa Llúcia, ara de Sant Jaume. Com la gran majoria de les places majors dels pobles catalans, va ser durant segles un punt de trobada i activitat, no només en l’àmbit comercial, sinó també en l’esfera política i social. La transformació d’aquesta plaça reflecteix l’evolució del poble mateix, des dels seus inicis fins als nostres dies.

La Plaça té els seus orígens en l’època medieval, quan la vila d’Arbeca era un important nuclide població dins de la comarca de les Garrigues. El poble es trobava emmurallat i com a plaça central era el punt on es concentraven les activitats comercials i de mercat, amb una gran quantitat de botigues, tavernes i altres comerços, que la convertien en el centre neuràlgic de la població. Posteriorment, també tingué una funció política i judicial, ja que era el punt on es realitzaven els esdeveniments de justícia i els consells municipals.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII la Plaça Major va mantenir el seu caràcter comercial i social i es va anar consolidant com el lloc de referència per a la vida quotidiana de la població, ja que també fou un espai de celebració durant festes religioses i altres esdeveniments cívics, com la fira i el mercat setmanal. En aquesta època també s’esdevingué la creació de les primeres infraestructures municipals modernes, com els pous i fontanes de la plaça. El resultat d’aquesta freqüent i rellevant activitat fou la construcció d’un conjunt de casalicis porticats que van pertànyer a les principals nissagues de la vila i que la fisonomia de les façanes ha perdurat fins a l’actualitat.

En aquesta plaça es va construir el 1784 la nova Casa de la Vila, ja que l’anterior, situada al Carrer Sant Jaume, havia quedat petita, i es va convertir, encara més, en el lloc de confluència política, social i reivindicativa del poble. Durant la Segona República i els anys de la Guerra Civil (1936-1939), tant la plaça com la Casa de la Vila van tenir un paper protagonista molt important.

El context polític, amb l’assumpció de les competències municipals pel Comitè Revolucionari, ¡ va marcar profundament les decisions que es van prendre durant aquells anys i les conseqüències que va tenir per a la població. La Casa de la Vila fou un punt estratègic en la gestió del conflicte a nivell local, accions que moltes vegades foren mediatitzades per les potents organitzacions polítiques i sindicals de la vila, que imposaven els seus criteris. Amb tot, es va treballar en la protecció dels civils durant els bombardeigs, amb la construcció de refugis antiaeris i amb l’adopció d’altres mesures de seguretat per a tots els veïns, aparentant una certa normalitat dins el desgavell provocat pel conflicte bèl·lic.

Aquest edifici, que guardava un important arxiu de la vila amb documents que dataven des del segle XIII fins aquell moment, a més d’altra documentació administrativa municipal, fou saquejat, cremat i totalment destruït per escamots incontrolats de carabiners i milicians anarquistes durant la seva retirada desorganitzada, els dies 4 i 5 de gener de 1939, previs a l’entrada de l’exèrcit franquista a Arbeca. La pèrdua de l’edifici i el seu contingut fou un fet dramàtic, ja que va desaparèixer la memòria documentada del nostre poble.

Algunes construccions i obres que es van realitzar durant el franquisme van donar una nova fisonomia a la Plaça, tot i que moltes de les construccions originals van ser alterades per adaptar-les a les noves realitats socials i econòmiques. Actualment, és un espai públic on se celebren diversos actes festius i culturals i un punt de trobada per als arbequins i arbequines.