De 900 a 1241
La vila d'Arbeca està situada al peu d'un turó en el cim del qual s'hi troben les restes de l'antic i poderós Castell dels Ducs de Cardona, que té el seu origen en una fortalesa àrab conquerida vers la meitat del segle XII. La població s'anà construint arrecerant-se al seu entorn i particularment a la vessant del migdia, per copsar millor l'alegria de la llum del sol i la seva escalfor.
L'any 1160 ja és citada la vila en un document en el qual Ramon Folc de Cardona fa donació de tot el que li pertanyia del delme d'Arbeca a Guillem de Santa Fe. La seva filla Sibil.la es casà amb Ramon III de Tarroja i llur matrimoni aplegarà la senyoria de diferents viles i llogarets. La seva filla Agnès de Tarroja fou una poderosa pubilla que s'emmaridà amb el vescomte de Cardona Ramon Folc IV que visqué i morí al Castell d'Arbeca vers l'any 1241.
De 1241 a 1388
Successivament la senyoria de la Vila passà a mans dels Cornells d'Aragó i els Comtes de Pallars, retornant a la casa de Cardona l'any 1388 per compra que féu el comte Hug a Jaume Roger de Pallars, de la Vila d'Arbeca i els seus agregats, per valor de 50.000 florins d'or.
Amb la senyoria dels Cardona ve l'esplendor del Castell i de la Vila, ja que la vida de la població està intimament lligada a les vicissituds del magnífic Castell, mansió senyorial de la casa més poderosa de Catalunya als segles XV i XVI.
Durant aquest temps la vila d'Arbeca era residència habitual dels Ducs, i pel seu Castell passaren figures històriques tan destacades com: el Rei Joan I, el Caçador, Felip el Formós, gendre dels reis Catòlics, i el Rei Felip II, hi féu estada durant tres dies, fent viatge cap al Monestir de Poblet.
1630-1640
L’eufòria del castell palau ha de xifrar-se, pel que sembla, amb el sisè duc, Enric, el qual ocupà per quasi tota la dècada del 1630 – 1640 el càrrec de Virrei de Catalunya.
Una acció de guerra, ocorreguda el juny de 1650, tinguè per protagonista i escenari llastimós el castell d’Arbeca. Hom assenyala que també, en la guerra de Successió, va ésser considerada com important punt, la plaça d’Arbeca. Tots els estats cardonins passaren a pertànyer a la casa dels Medinaceli i , en conseqüència, també la baronia d’Arbeca passà a ser governada des de Castella i ho fou fins a mitjan segle XIX, quan la desamortització i la caiguda del feudalisme motivaren que fos venut en subhasta.
Els Medinaceli, això si, impulsaren les plantacions d’oliveres, amb promeses per part dels ducs, que pagarien un ral per olivera plantada, paraula que després no compliren.
Arbeca antiga
