Antiga seu d'unió republicana
L’antic Centre d’Unió Republicana, ubicat on actualment es troba la Casa de la Vila, és un edifici que es va començar a construir el 1913. L’any següent es va posar en funcionament i fou inaugurat pel diputat Joan Moles. Les façanes són d’estil modernista, dissenyades i edificades pel mestre d’obres arbequí, Sisquet del Sumalla. La principal, que data de l’any 1931, commemora la proclamació de la República i fou inaugurada el 1932 pel President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià en un acte multitudinari.
La creació d’aquesta societat política, cultural i recreativa i la construcció d’aquest bastiment sorgiren arran de diferents reivindicacions en favor de millores socials al camp català després dels fets de juliol de 1909, quan a Arbeca hi hagué un fort moviment revolucionari amb la crema del tren a La Floresta i la repressió posterior. Durant la construcció de l’edifici els membres d’aquesta societat, de tendència progressista i republicana, es reuniren al Cafè del Menso, situat a la Plaça Major.
Aquest Centre, del qual formaven part la majoria de famílies de la vila, esdevingué un espai de trobada i de difusió d’idees progressistes, essent un punt de referència per a aquelles persones que desitjaven un canvi a les estructures conservadores del moment. Els socis del Centre Independent, d’idees conservadores, van anomenar a la Unió Republicana “la Rampinya” perquè consideraven que fomentava una ideologia col·lectivista.
El centre va organitzar durant anys moltes activitats culturals, conferències i debats sobre qüestions socials i polítiques, a més d’activitats lúdiques i esportives per fomentar la cohesió de la vila. També va acollir una Escola per a nois, amb mestres finançats per l’entitat i pels mateixos alumne. Cada diumenge, a l’esplanada davant del local, avui Plaça Generalitat, s’oferien sessions gratuïtes de cinema i es podien escoltar les notícies per l’aparell de ràdio, instal·lat poc després de la construcció de l’immoble. Els artistes i afeccionats locals, duien a terme diferents representacions teatrals cada cert temps i, un conjunt de músics del poble amenitzava sessions de ball totes les festes.
Després de la proclamació de la Segona República i sobretot arran de l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939), alguns sectors més radicals com la CNT-FAI van obrir altres seus socials. La seu dels republicans es va convertir en un espai molt polititzat i es posà al servei de la causa republicana, essent escenari de moltes reunions i assemblees que s’hi celebraven.
Quan l’exèrcit de Franco entrà a Catalunya i arribà a les portes del Segre, la proximitat d’Arbeca amb el front convertí les dependències de l’edifici en hospital de sang. Com que era un hospital de primeres cures el flux de soldats malferits que hi arribaven era continu. Els que no sobrevivien eren enterrats en una fossa comuna a prop del cementiri vell. Moltes noies del poble es van oferir com a infermeres voluntàries i molts joves que no eren al front van col·laborar com a portalliteres transportant ferits.
Amb l’entrada dels franquistes el gener de 1939, l’edifici fou confiscat per la Falange i tots els emblemes republicans del casalici foren enderrocats i eliminats de l’interior i de les façanes exteriors. Les seves instal·lacions esdevingueren les oficines de la Falange, del Frente de Juventudes i de la Sección Femenina, els quals hi feien activitats d’instrucció militar i adoctrinament feixista per a joves i adolescents.
Durant els anys de dictadura, la memòria d’aquest espai fou silenciada i oblidada fins a la restauració democràtica. L’edifici patí importants destrosses per les nevades de l’any 1944 i posteriors i una bona part quedà pràcticament inservible. L’any 1948, estant l’edifici en mal estat, el Jutjat de 1a Instància de les Borges atorgà la propietat de l’immoble a uns antics socis creditors de l’entitat, que la posaren en venda el 1949, i fou adquirida per una família de la Floresta, que pretenia enderrocar l’edifici per a fer-ne habitatges. Finalment, l’Ajuntament d’Arbeca el va poder comprar i el 1961 i hi traslladà les oficines municipals, fins aleshores situades a l’antic hospital.
Entre els anys 1984 i 1985 es va remodelar tot l’edifici conservant les façanes. Es van construir la seu de l’Ajuntament, les oficines municipals i la biblioteca, a les quals s’accedia per la façana principal del carrer, i la part posterior es va destinar a altres equipaments municipals que han anat variant segones les necessitats. Actualment s’han fet diverses obres de manteniment, millora i reformar per afavorir l’accessibilitat.
