Antic Hospital

L’Hospital Vell és una construcció que data pels volts de l’any 1518, feta pel mestre d’obres Pere Polo, de Lleida, que treballava pels Ducs de Cardona. L’edifici era l’hospital de pobres i malalts. Aquest edifici fou derruït parcialment durant la Guerra dels Segadors el 1640 i el 1696 finalitzà la seva reconstrucció.

L’edifici es mantingué fins a meitats del segle XIX gràcies a les aportacions fetes per la parròquia del poble i l’Ajuntament, a més dels beneficis que s’extreien de l’arrendament del corral que hi havia a la part posterior de l’edifici. Durant aquest segle XIX l’Hospital estava complet com a conseqüència de les malalties ocasionades per la fam que patien els arbequins a causa de les sequeres i de la mort dels olivers. El 1846 l’Hospital fou desmantellat i traslladat a les Borges Blanques.

L’Hospital vell restà en desús com a tal, però seguí utilitzant-se per a dependències municipals. Tenim constància que durant la dècada del 1920 l’Ajuntament anuncià que hi havia una vacant per cobrir la plaça d’hospitaler, per tant, l’edifici reprenia les seves antigues funcions. En aquell moment, també hi havia, al pis de dalt, el parvulari de l’escola i el jutjat municipal. Els baixos eren estances de la família que es feia càrrec de l’hospital i les mateixes sales i habitacions per atendre els pacients. Darrere hi havia un alberg per a hostatjar rodamons.

Com que era una estança municipal, les eleccions durant aquell període de temps se celebraven al pis de dalt de l’hospital, on s’ubicava el parvulari. Les eleccions del 1936 foren les darreres que se celebrarien en aquell espai.

Durant la Guerra Civil la població d’Arbeca fou bombardejada en diverses ocasions i l’anomenat Hospital Vell no se n’escapà. Malgrat que des de la Segona República ja no exercia la funció d’hospital, sí que acollí diversos ferits que arribaren a la vila procedents del front. L’edifici del costat, la seu d’Unió Republicana, fou, durant el conflicte, Hospital de sang, però a partir de 1938, el nombre de ferits que arribaven del front del Segre i de la Batalla de l’Ebre era tan elevat que hagueren d’utilitzar-se també les dependències de l’Hospital Vell per acollir tots els damnificats. Per tant, s’utilitzà com a centre de suport i assistència mèdica durant aquest període de temps fins al 9 de gener, data en què els nacionals ocuparen la població. Per tant, és evident que s’hi produïren algunes baixes de soldats malferits del front i que, probablement, s’enterraren a la fossa comuna del Cementiri Vell.

En acabar la guerra i donat que la Casa de la Vila de la Plaça Major havia estat derruïda, les noves autoritats traslladaren a aquest edifici les oficines municipals, on a més de l’habitatge del secretari, s’hi reservà un espai com a presó, a causa de les detencions motivades per la forta repressió que els vençuts sofriren en aquella època.

L’Ajuntament s’hi va mantenir fins als inicis de la dècada de 1960. En aquells anys les obres del traçat de la carretera C-233 al seu pas per l’interior del poble van obligar a retallar i enderrocar una part d’aquest edifici, retallant la façana principal i restant-li funcionalitat. El Consell Municipal va decidir traslladar la Casa de la Vila a l’edifici de l’antiga Unió Republicana, que havia estat recentment adquirit per l’Ajuntament.

L’antic Hospital es posà a la venda i fou adquirit per una família de la vila que el va utilitzar com a habitatge fins l’any 2018, quan de nou passà a ser propietat municipal.