Abadia

L’Abadia o Rectoria, situada a prop de l’església, ha estat durant molts anys, i continua essent-ho, la residència dels rectors de la Parròquia d’Arbeca i  té una història lligada a
la tradició cultural i religiosa de la vila. L’antic edifici construït durant el segle XVI, amb renovacions parcials periòdiques, fou enderrocat i construït de nou als inicis dels anys 70 del segle passat per aprofitar millor els espais i destinar-lo, també, a altres activitats culturals, lúdiques i socials.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) l’Abadia, com molts espais religiosos o vinculats a l’església, es veié afectada per les tensions ideològiques de l’època i fou ocupada pel comitè revolucionari, que la destinà a alberg per a desenes de persones refugiades, d’Andalusia i Extremadura majoritàriament, que van venir al nostre poble fugint de la repressió franquista.

Acabada la guerra i instaurada la dictadura, l’edifici va recuperar la seva funció religiosa. Durant els primers anys, la majoria de capellans i la jerarquia catòlica van donar suport al règim franquista, ja que creien que els havia deslliurat de la República que ells consideraven un règim anticlerical. En la dècada de 1950, amb la nova dinàmica que promogué mossèn Josep Aguiló, l’Abadia es començà a concebre com un espai més popular, obert a tota la població, acollint activitats de caràcter religiós, però també social i cultural. Així, grups sardanistes, esbarts, armats, equips de futbol, etc. es van organitzar en aquest recinte.

Fou en la dècada dels 60, sobretot amb l’arribada com a rector de la parròquia de mossèn Anton Bru i de vicaris com Joan Maria Cabé, Salvador Figueres i Manel Borges, que l’Abadia es va convertir en el centre de l’activitat social, cultural i política de la vila. El compromís amb els ideals de justícia i llibertat de tots ells va impulsar, sota la seva protecció i moltes vegades amb confrontació amb la jerarquia de l’església, una sèrie d’activitats, debats, reunions i accions formatives, que van significar una alenada d’aire fresc, enfront de l’ensopiment que imposaven les autoritats franquistes. En aquest període es va editar, en ciclostil, la revista Impuls, que recollia notícies d’interès local i publicava articles sobre història d’Arbeca, costums i tradicions i sobretot fou un mitjà per a la reflexió sobre temes polítics, religiosos i socials.

L’Abadia s’obrí aleshores per realitzar activitats infantils i juvenils i es convertí en un L’Abadia s’obrí aleshores per realitzar activitats infantils i juvenils i es convertí en un espai per compartir les inquietuds polítiques i socials que van aflorar en aquella època. Moltes d’aquestes accions foren clandestines i van ajudar a mantenir viva la resistència antifranquista a nivell local i la consciència democràtica i catalanista de bona part de la població. L’any 1969, sota la protecció de la parròquia, i en especial del vicari Salvador Figueres, es va organitzar la Ruta a Poblet per a 17 joves, i es redactà un manifest que es repartí per totes les cases del poble, sobre la necessitat de democratització de les institucions locals. Aquest contingut desagradà a les autoritats del moment i els dos mossens, als quals s’atribuí la promoció del manifest, foren sancionats amb 20.000 ptes. de multa i els joves que hi participaren, amb 5.000 ptes. Entre els anys 1970 i 1980, i gràcies al treball “ a jova” de molts vilatans, l’Abadia tingué un important paper oferint els seus espais en substitució d’aquells que no disposava el municipi. Així doncs, albergà un taller de confecció, sales per assajar
sardanes i teatre, la biblioteca municipal i la llar d’infants, grups de colònies i escoltes, l’escola de música, de català, sala d’exposicions, etc.

A les acaballes del franquisme i durant la transició democràtica, va acollir moltes reunions i trobades d’organitzacions polítiques i socials i també s’hi van aixoplugar diversos dirigents i manifestants de la Marxa per la Llibertat el setembre de 1976. En la nova sala d’actes es van celebrar diverses activitats de les Setmanes Culturals en les quals van intervenir els principals dirigents polítics i socials d’aquella època.

El 2017 se signà un conveni de cessió de la sala per part de la Parròquia de Sant Jaume a favor de l’Ajuntament d’Arbeca. El 2021, acabada la reforma de l’edifici i adaptada a
les necessitats actuals, l’Abadia es consolidà com l’espai principal d’esdeveniments culturals, socials i polítics d’Arbeca i on des d’aleshores es desenvolupa una programació cultural estable durant tot l’any.