Les pedreres i els masos del terme
Antigament, la gent dels pobles de la rodalia, de les terres de l'Urgell i del Pla, quan volien significar que en un lloc determinat hi havia una quantitat enorme de pedra deien: "No hi ha tanta pedra a les pedreres d'Arbeca ! ". I és ben cert que tenien raó perquè escampats per diferents indrets del terme, abunden els roquissars a plena llum i els daus de pedra soterrats a les garrigues i a les terres de conreu.
Per això els edificis eren de pedra, al igual que els marges de les finques rústegues i les cabanes de volta . És per això també que abundaven els picapedrers, professionals que varen extreure el material de les canteres que va servir per fer obres tant significatives com : el Castell d'Arbeca, alguns elements de la Seu Vella de Lleida, l'Església Parroquial, el Castell del Remei i més modernament, la sucursal del Banc d'Espanya a Lleida.
A part d'aquests edificis eminents hi ha unes altres construccions com són les espones, les cabanes de volta i els masos que foren construïdes especialment durant el segle XVIII, quan entraren en plena producció els olivers que molts anys abans havien estat plantats a tot el terme per la tenacitat i l'indomable esperit de treball dels avantpassats d'Arbeca, sota l'impuls i la vènia de la Casa Ducal que en aquell temps, era sobirana de la Baronia d'Arbeca.
Precisament el punt de sortida és el clot d'una antiga pedrera: l'actual Plaça del Toll. Aquí ressonaven segles enrera el mall, l'escoda i la fuixarda, anant prenent figura els blocs de pedra que donaren consistència a tota l'estructura pètria del poble que, per més abundància, té assentats els fonaments sota la llegendària "Roca del Toll".