La Codolla de Queralt

És un exemple de dipòsit d'aigua obert dins la roca viva, on s'hi recollia l'aigua de la pluja i de la neu mitjançant uns restalls que hi menaven i se'n deien aigüeres. El llac s'anava sedimentant i l'aigua s'hi conservava molt de temps. Servia per abeurar els animals que llauraven a la finca i fins i tot, hi venien els animals que llauraven trossos veïns.

Des de dalt del mirador, del damunt de la cova, prop de la cogolla, es poden observar les parcel·les de bona part del fondo de la "Coma". Fins a principis del segle XX, aquestes porcions de terra eren totes de les famílies d'Arbeca que procuraven de tenir el seu trosset de terra de reg. Actualment la majoria s'on propietat de cases dels Omellons, que les van anar adquirint quan la gent d'Arbeca se les va anar venen, al no ser-los tan necessàries perquè ja estava en ple aprofitament la zona regable del Canal d'Urgell. En general eren finques petites; però suficients per plantar-hi l'hort i destinar-hi una bona part al conreu del cànem.

El cànem és una planta que necessita força aigua i terra d'enllacada i espessa. La "Coma" reunia aquestes condicions. A cada finca hi havia un safareig o pica gran de pedra a on s'hi posaven les garbes de cànem a estovar al remull, per tal de separar amb més facilitat la fibra útil per fer cordes, espardenyes i teixits rústecs. Les parcel·les del cànem estaven molt ben conreades, de tal manera que, quan els nostres avis arbequins volien acabar el bon conreu d'una finca determinada deien : "Sembla un canemar".