El castell d’Arbeca corona el turó als vessants del qual creix el municipi, al bell mig d’aquest recinte històric i artístic s’hi contruí el CEIP Albirka.
Des d’allí, s’albira un panorama sorprenent, amb tota la plana d’Urgell al peu i enfront, les muntanyes del Montsec. La serralada del Pirineu deixa veure els seus pics nevats, cap al nord. Al migdia, la serra de Prades i la de Llena.
Si es baixa per la banda del campanar, ofereix una bona perspectiva del conjunt arquitectònic de l’església Parroquial vista de la banda posterior, i d’una part de les muralles del Castell, on actualment hi ha els dipòsits d’aigua de la vila.
L’historiador mossèn Segura assenyala que el castell d’Arbeca era “certament un del més bells de Catalunya”.
El Castell– Palau, comptava amb una estructura de planta quadrada, envoltat d’un gran fossat, com a element de defensa i presidit per la torre de l’Homenatge, a la part de ponent, i franquejat per quatre torres més, la de les Dames, la dels Vents, la del Porgador i una quarta que en desconeixem el nom.Tenia dos galeries, construïdes entre la torres dels Vents i la de les Dames apegades al castell, una sobre l’altra. Dins el castell també s’hi trobava l’església de Sant Jaume, que dóna nom al patró de la vila i a la seva església actual, dedicada al mateix sant.
Per accedir al Castell-Palau es feia a través del portal dels Tres Reis. Un altre element a destacar són les 365 finestres, una per cada dia de l’any, que completaven l’estructura, això ens dona idea de la magnitud de l’obra arquitectònica del Castell-Palau d’Arbeca. Per destacar la riquesa del castell-palau, s’han trobat diferents inventaris relatius a les armes emmagatzemades a la torre del Porgador, i dels articles decoratius de gran qualitat que vestien les parets i les estances del mateix, elaborats amb sedes, or i altres materials de gran noblesa.
Al llarg dels seus anys d'esplendor el Castell– Palau mantenia una vida social elevada i en les notes històriques d’Arbeca hi conten escrits de la quantitat de persones que treballaven al castell-plalau, i de les persones que hi reberen algun sagramentcom el bateig, el matrimoni i l’enterrament. Pot dir-se que des de l’acabament de la Guerra de la Generalitat contra Joan II fins a la guerra del segadors, Arbeca, residència esdevinguda ducal, i de l’únic titular “Gran d’Espanya” radicat a Catalunya, assolí la màxima categoria palauenca del nostre país.
Hom assenyala que també, en la guerra de Successió, va ésser considerada com important punt, la plaça d’Arbeca. Tots els estants cardonins passaren a pertànyer a la casa dels Medinaceli i, en conseqüència, també la baronia d’Arbeca passà a ser governada des de Castella i ho fou fins a mitjans segle XIX, quan la desamortització i la caiguda del feudalisme motivaren que fos venut en subhasta.
Els Medinaceli, això sí, impulsaren les plantacions d’oliveres, amb la promesa per part dels ducs, que pagarien un ral per olivera plantada, paraula que després no compliren.
Si comencem a descobrir la població per la part més alta, ens trobem amb els vestigis del Castell i el seu entorn fortificat.
El Castell d’Arbeca corona, doncs, un turó, als vessants del qual creix el municipi, al bell mig d’aquest recinte històric artístic s’hi construí el col.legi Públic Albirka i les instal.lacions esportives escolars. A la seva vora hi ha un mirador sobre la paret més alta del Castell, des d’allí, s’hi domina un panorama sorprenent, amb tota la Plana d’Urgell al peu i enfront, les muntanyes del Montsec. La serralada del Pirineu deixa veure els seus pics nevats cap al nord, i al migdia, omple l’horitzó la Serra de Prades.
Si es baixa per la banda del campanar, ofereix una bona perspectiva del conjunt arquitectònic de l’Església Parroquial vista de la banda posterior, i d’una part de les muralles del Castell, on actualment hi ha els dipòsits d’aigua que abasteixen la vila.
Web Castells de Lleida: http://www.castellsdelleida.com/