Ajuntament d'Arbeca
14 de desembre de 2017
max: 8°C
min: 1°C


Recorreguts turístics mida del text -a +a

Les carrerades i el seu entorn




Aquesta ruta ens porta a recórrer alguns trams de les antigues carrerades, les quals tingueren molta importància a partir de l'alta edat mitjana fins aproximadament a la meitat del segle passat. Eren vies per transitar-hi el bestiar, especialment el de llana, en el seu camí cap a les pastures; formant una xarxa que permetia traslladar-se a diverses parts del terme i encara, més enllà del seu àmbit, enllaçava amb altres rutes vers el Pirineu per facilitar la transhumància quan els estius massa eixuts feien aconsellable traslladar el bestiar cap a les verdes prades d'alta muntanya on no hi faltava l'aigua ni l'herba tendra.


Sortint de la Vila ens enfilem per la costa amunt del Pla de Rufians. Per tota la llargada del Pla s'estenia la carrerada. Encara en algunes finques s'hi poden veure les espones de pedra que les protegien d'alguna escapada furtiva de corders i d'ovelles deleroses de la brosta tendra dels olivers o de la verdor d'algun cap de bancal sembrat de sègol primerenc. Aquestes espones es construïren enfront de la finca de l'altra banda del camí a la distància estipulada per la norma llavors vigent, que era de 10 canes (on 1 cana equival a 1,556 m.). Aquesta amplitud de la carrerada era escrupolosament defensada tant pels propietaris de les finques llindants com pels pastors que hi transitaven el seu bestiar. Especialment si eren ramaders de fora-vila, els quals hi solien passar en acudir a les fires de Verdú i de Sta. Coloma o bé, a la inversa, venien a la fira de Sta. Caterina d'Arbeca. Alguns propietaris de ramat, de tant en tant, amidaven l'amplada reglamentària amb una cinta, especialment en aquells trams on no estavaben dibuixat el llindar.

Carrerada enllà, a la seva dreta tenim el Tossal del Pellisser, també anomenat de la Pleta perquè en el seu vessant oriental hi ha una antiga construcció amb volta de pedra que servia d'aixopluc als pastors i al bestiar quan alguna nuvolada feréstega desencadenava escabrosa tempesta.
Aproximadament a un tret de pedra de la volta de la pleta hi passava una altra carrerada que creuava l'esmentada anteriorment. Venia del terme de Miralcamp i, seguint per la Cometa, pujava cap a la Pleta, continuava travessant les Comes de Maldà, cap al Puig del Corb. A prop d'aquí encara es poden veure les fites monumentals que la delimitaven de les finques. Algunes encara estan plantades amb altivesa i com desafiant el pas del temps.

Més endavant encara seguirem un tram de la carrerada del cap del terme. Ara, però, cal que ens detinguem un espai de temps visitant una obra de gegant que va realitzar el segle passat un pagès de la Vila que tenia un camp aquí a la vora. Es va proposar d'estovar tot el terreny que era de pedra-cala per tal de poder-lo conrear i sembrar-lo de gra. Un cop estovada la pedra anava apilant-la per tot el voltant del camp fent-ne una espessa muralla amb la qual va tancar la finca deixant-hi una entrada mirant al migdia. Al mig del tros, i amb les mateixes pedres, s'hi va construir un refugi monumental que el protegís de les inclemències del temps i que encara perdura avui i és prou sòlid que resistir anys i més anys. L'home era de cal Maieu. La gent del poble en veure l'obra de pena que va realitzar, van dir d'aquell tros el Presidi del Maieu.

Camí amunt s'arrivà a la cabana de cal Col·lector situada a la vora del camí i al mig de la finca més extensa del terme d'Arbeca. Una bona part de la mateixa està formada per bosc de coscolls i matolls d'alzina. A dins el bosc, vora la cabana, hi ha el pou on s'hi recollia l'aigua que s'escorria del bosc en temps de pluja i neu. A la dreta del camí, mirant a migdia, s'alça el Tossal de l'Oliva. Des del seu cim es gaudeix d'una vista panoràmica molt bella. I és bell i simpàtic també el seu nom pel fet de renombrar el fruit propi de la terra que ha donat prestigi al poble d'Arbeca.

Continuant enllà arribem a la carrerada del cap de terme. Seguint aquest traçat podríem recórrer el perímetre de tot el terme; si bé en molts indrets el camí ha desaparegut, hi ha però, alguna fita o una altra senyal.

Girant a l'esquerra ens endinsem cap a unes finques que formen la sub-partida de Les Cabrelles, situada entre la Pleta i la Teuleria. El paisatge és força bonic, la situació elevada del lloc permet de gaudir d'una vista de tota la fondalada per on transcorre la carretera d'Arbeca a Belianes.

Abans de la mecanització del camp els pagesos es quedaven a les finques amb els seus animals durant tot el dia, en molts casos, també a la nit, especialment en els trossos de per aquests contorns que són molt allunyats del poble. En algunes cabanes, en les quals la façana mirava cap a migdia, s'hi aplicava un rellotge de sol esculpit a la pedra per tal de donar orientació horària als homes que treballaven al camp. Normalment eren cabanes ubicades en llocs enfonsats, des d'on no es podien veure la serra de Prades ni la del Montsec, a les quals els pagesos de per aquí ja hi tenien senyals concretes en algun turó que hi sobresortia on hi encara la seva ombra per veure de desxifrar si era l'hora d'anar a fer bullir el tupí.

En travessar la carretera a mà esquerra comença un roquissar molt visitat pels caçadors. Es conegut amb el nom de les Roques del Barret. Un tros més amunt també, les Roques del Galindo; van seguint com una petita i allargada serralada. Es ben possible que el nom de Roqui-llonc, que té aquesta part de terme, tingui relació amb l'allargament de tot el roquissar.

Per arribar al Tossal del Ceba s'ha de travessar el fondo de la Cometa. Per aquí hi baixava un regleró d'aigua que provenia de filtracions subterrànies originades per la Serrania del terme de Maldà. Fa tant sols 18 anys que encara hi rajava l'aigua que era aprofitada pel reg, com es pot veure en les instal·lacions que hi ha a la finca de cal Milhomens. Ara fa una seguit d'anys que estem passant un període de sequera en el qual les aigües subterrànies s'han anat esllangaint malauradament. A dalt del Tossal del Ceba els afeccionats a l'arqueologia hi han fet molta recerca per tal de recollir ceràmica antiga i altres objectes, vestigis muts del pas de l'home primitiu per aquests verals.


Al peu del tossal s'estén la planura dels Vilars, terra-campa de secà on s'hi produeix blat de força que té empenta per pastar pa. El camí que travessa la plana ens porta fins a la vora de la cobertura del Canal d'Urgell, on per la seva proximitat amb el terme de Belianes, aquest municipi hi té presa per tal de proveir-se d'aigua potable pel consum de la població, mitjançant l'estació de bombeig que aquí s'ha instal·lat.
Després continua la planúria, aquesta més elevada que la dels Vilars i potser no tant fèrtil. Anys endarrera hi pasturava la Dula (una ramat constituït bàsicament per bestiar de treball ) corresponent a diverses cases del poble de modesta posició econòmica. Era conduït per un pastor anomenat el Duler, el qual cobrava un tant per cada cap de bestiar a raó dels dies que els tenia al seu càrrec. La Dula tenia assignada per la pastura , la zona que comprèn les partides dels Vilars, la part baixa de la Cometa, de la qual s'aprofitava l'aigua que hi baixava per abeurar el bestiar, i la partida més extrema fins a la carrerada del cap del terme, la qual l'anomenem la Masia, ja que era la masia on vivia el duler i la seva família.



Ajuntament d'Arbeca - 973 160 008 - Plaça Generalitat, 3 - Codi Postal 25140
Contacte - Mapa web - Nota legal - Crèdits