Aquest Molí d'oli, que Arbeca ha tingut la sort de poder recuperar
pràcticament tot sencer, després d'haver passat molt de temps mig
abandonat, es troba en un recinte no massa gran, però amb unes moles de
pedra que impressionen. Possiblement és de principis de segle XIX, i les
premses hidràuliques que s'hi afegiren són dels anys vint de la
centúria passada.
És molt curiós que entre l'embigat que encara es conserva, hi ha un tros
de premsa de biga, molt característica del segle XVIII i dues cargoles
de fusta de la mateixa època. El que vol dir que de ben segur podria
haver format part d'un dels primers molins particulars de la Vila. En un
informe que data de 1.901 sobre molins, hi consta que en el que ens
ocupa hi havia dues premses de biga.
A l'època de la casa dels Medinacelli no es va deixar construir molins
d'oli a cap veí de la vila d'Arbeca, doncs així el Duc podia controlar
més bé la producció, i d'aquesta manera evitava que ningú deixés de
pagar la part del delme que corresponia. Sans i Gené en el llibre
"Arbeca, història i record" diu que a la nostra Vila de cada 19 mesures,
4 eren pel Duc.
Antigament aquest molí era de Cal Gras i per motius d'herència, a
principis del S. XX passà a ca l'Argilés. tot el que avui podem veure,
més la part del carrer que va de la Placeta del Sindicat i la casa del
Ramon del Camisetes era la casa pairal de Cal Gras.
Als anys vint el Sr. Jaume Argilés va electrificà el funcionament i
afegí dues premses hidràuliques. El molí deixà de funcionar després de
la Guerra Civil.
Aprofitem per donar les gràcies a la família Argilés per haver donat al
poble d'Arbeca aquest molí i en especial a la Sra. Elvira, vídua del Sr.
Jaume, per haver sabut guardar aquest petit tresor i no malvendre'l com
va passar amb la major part dels molins que hi havia a la Vila.
Jesús Elies Capdevila