Aquest Molí d'oli, que Arbeca ha tingut la sort de poder recuperar pràcticament tot sencer, després d'haver passat molt de temps mig abandonat, es troba en un recinte no massa gran, però amb unes moles de pedra que impressionen. Possiblement és de principis de segle XIX, i les premses hidràuliques que s'hi afegiren són dels anys vint de la centúria passada.

És molt curiós que entre l'embigat que encara es conserva, hi ha un tros de premsa de biga, molt característica del segle XVIII i dues cargoles de fusta de la mateixa època. El que vol dir que de ben segur podria haver format part d'un dels primers molins particulars de la Vila. En un informe que data de 1.901 sobre molins, hi consta que en el que ens ocupa hi havia dues premses de biga.

A l'època de la casa dels Medinacelli no es va deixar construir molins d'oli a cap veí de la vila d'Arbeca, doncs així el Duc podia controlar més bé la producció, i d'aquesta manera evitava que ningú deixés de pagar la part del delme que corresponia. Sans i Gené en el llibre "Arbeca, història i record" diu que a la nostra Vila de cada 19 mesures, 4 eren pel Duc.

Antigament aquest molí era de Cal Gras i per motius d'herència, a principis del S. XX passà a ca l'Argilés. tot el que avui podem veure, més la part del carrer que va de la Placeta del Sindicat i la casa del Ramon del Camisetes era la casa pairal de Cal Gras.

Als anys vint el Sr. Jaume Argilés va electrificà el funcionament i afegí dues premses hidràuliques. El molí deixà de funcionar després de la Guerra Civil.

Aprofitem per donar les gràcies a la família Argilés per haver donat al poble d'Arbeca aquest molí i en especial a la Sra. Elvira, vídua del Sr. Jaume, per haver sabut guardar aquest petit tresor i no malvendre'l com va passar amb la major part dels molins que hi havia a la Vila.
Jesús Elies Capdevila