Ajuntament d'Arbeca
21 de juliol de 2017
max: 33°C
min: 19°C


Conjunt arquitectònic mida del text -a +a

Ermita de Santa Caterina


Els primers documents que fan referència a Santa Caterina són de finals dels segle XV, del capbreu que es va fer el 1480 i diu així: “Sta. Chataryna denuncie en Joan Pons jurat de la dita vila ( d’Arbeca ) en nom dels jurats que la capella armytana de Sta Chataryna te e poseix un tros de olyves alla coma de la rocha afronta ab en Johan Ros dyu que es franca de sense. Item un tros de terra campa al puig del miramer afronta ab lo cami de Tarrega dyu que es franca.
Item una vyna en la mata afronta ab Bartomeu Olius dyu que es franca.
Jura en Joan Pons jurat es ver... se mostra en lo llibre de les Vallnes.”

Aquest document confirma que a més de l’ermita i de les terres que en formaven part hi havia la casa de l’ermità i que aquest amb el cultiu de les finques i amb alguna almoina que deuria rebre dels fidels devots de la santa en tindria prou per viure dignament. De la presència d’ermitans a Santa Caterina, en queda constància als llibres de l’arxiu parroquial on figuren els òbits d’alguns d’ells: el 9 de setembre de 1711 morí fra Pere Molins, ermità de Santa Caterina i el 30 de setembre de 1711 morí Rafael Cluet, ermità que fou enterrat a l’església de Santa Caterina.

En els protocols de l’arxiu parroquial consta que l’any 1515, el duc de Cardona pagà 30 lliures al mestre Joan Puig Ferranx, francès, per les làpides que havia fet a l’obra de Santa Caterina.
Durant la Guerra dels Segadors (1640) tant el poble com l’ermita van quedar pràcticament destruïts. L’ajuntament després de fer les obres de l’església (les ultimes foren les del replà que es va acabar el 1750) va destinar uns diners per a reedificar l’ermita de Santa Caterina.
Segons la data de la llinda de la portalada, que encara queda en peu, aquesta es va rehabilitar el 1747. La reconstrucció es va fer en un estil molt semblant al de l’església com així ho demostra una base de columna que és igual a les que hi ha a l’església.
Entre la guerra amb Napoleó i els carlistes l’ermita es va tornar a destruir. Durant la primera guerra carlista, es va treure pedra de Santa Caterina per a refer la muralla de la vila.

Però tot i que l’ermita va quedar enderrocada la devoció va continuar entre els arbequins que van plantar un magnífic Via Crucis amb les estacions fetes de pedra, ceràmica i ferro forjat i que anava des de l’església passant pel carrer del Calvari fins a Santa Caterina i que es recorria tots els Diumenges de Rams i els Divendres Sants. De pujada es resava el Via Crucis i de baixada el Rosari. Aquest bon costum va romandre fins els anys 70 en que es va deixar de fer. Dalt del turó de l’ermita encara hi ha pedres amb els forats on estaven clavades les tres creus de pedra.
Aquestes creus, segons el diari de mossèn Agustí Pau (de cal Francisquet, actualment cal Cel) es van estrenar el dia 1 d’abril de 1855, Diumenge de Rams, en què van assistir al Via Crucis unes mil cent persones.

El carrer onze de Setembre fins l’any 1939 era conegut com carrer de Santa Caterina. En Capbreu de 1518, ja hi consta aquest carrer amb aquest nom i el Portal que hi havia entre cal Garí i cal Giró també era conegut com Portal de Santa Caterina.

Cap als anys 1870-80 l’ajuntament, que necessitava diners, va subhastar la capella de les Borgetes i Santa Caterina; Les van comprar a cal Seba i Santa Caterina i van pertànyer a aquesta família fins que l’ajuntament va tornar a adquirir-les; així després de 130 anys, l’ermita i el turó tornen a ser de tots els arbequins.

En aquest lloc, segons conta la llegenda, es va trobar la imatge del Sant Crist feta per uns àngels. La imatge antiga, destruïda la passada Guerra Civil, era d’estil gòtic amb influència italiana. Els documents que parlen de l’església de Santa Llúcia, l’any 1330, ja citen l’existència de l’altar del Sant Crist. Probablement la imatge provingués de l’ermita de Santa Caterina i per alguna raó que es desconeix, es decidís de traslladar-la a l’església de Santa Llúcia. La imaginació popular feu la resta i convertí amb el pas dels segles la història en llegenda i les mans de l’artista que el va tallar en les d’uns àngels enviats des del cel per tal de construir la imatge que ha estat la més venerada per generacions i generacions d’arbequins que li han demanat empar. Molts arbequins encara recorden la festa del Sant Crist en què pràcticament tot el poble passava pel cambril a venerar la imatge.



Ajuntament d'Arbeca - 973 160 008 - Plaça Generalitat, 3 - Codi Postal 25140
Contacte - Mapa web - Nota legal - Crèdits